Rehabilitació: ca fran

València | H14 ca fran
Reforma d’habitatge
Reforma de vivienda

fotografies  Milena Villalba

La reforma de l’habitatge respon a noves necessitats de viure la llar, traspassant les estructures tradicionals de convivència. La proposta es basa en entendre la casa com un espai continu, on les estances apareixen generant situacions en un recorregut que enllaça exterior i interior sense distinció. Un concepte obert i transparent que compatibilitza la intensa vivència quotidiana amb els esdeveniments més social, dividint l’habitatge en dues zones una col·lectiva i una altra íntima.

Els condicionants físics que plantejava inicialment la vivenda, van fer que visualment un dels elements claus fóra la presència estructural, ja que les altures no eren molt elevades
i les bigues despenjaven del sostre. Per tal d’aconseguir un espai el més ample possible i visibilitzar un element tan principal com l’estructura es va decidir deixar gran part d’aquesta vista, contribuint a ritmar el recorregut per l’habitatge i sent una de les bases cromàtiques per on començar a pensar l’interiorisme.

El mobiliari juga un paper fonamental en la concepció de la llar, construint algunes de les divisions i mitgeres fonamentals. Una de les peces claus configura la zona de cuina en continuïtat amb el menjador però distanciant-se de l’accés, sent l’inici del nucli humit entorn del qual es distribueix la resta de l’habitatge.

H_14 cosas para la web-Projecte

Amb una forta separació entre la zona de dia/pública i la de nit/privada, vinculades a la façana i a la galeria interior de l’edifici respectivament, el programa a resoldre era reduït. Un habitatge obert i transparent, per a una única persona però amb capacitat de transformació i adaptació a canvis.Tot i que es conserva la circulació longitudinal paral·lela a la mitgera principal, el fet d’obrir un nou pas per la galeria, incorporant-la al flux domèstic així com intercanviar la posició dels serveis i la cuina, feia que s’haguera de buidar el pis per començar de nou.

Ara, la cuina havia de convertir-se en el centre de l’activitat pública i privada de la casa, i per tant havia de ser un espai ampli, obert i ventilat. Per descomptat ben equipada i amb un menjador adjunt, capaç d’allotjar des d’un menú íntim a un àpat multitudinari.

Mitjançant l’ús de petites estratègies de mobiliari, l’habitatge es torna funcional i s’adapta i acull les diverses rutines i experiències. Millorant així les prestacions de la casa i la seua comoditat. En el futur, el pas del temps i la vida seguiran colonitzant l’espai, fent-lo més acollidor i càlid. Convertint-lo en un recés de pau i desconnexió, aïllat de la ciutat.